A Maçanet de la Selva, situat al bell mig d'un antic llac plio-quaternari les restes del qual en són l'estany de Sils recentment recuperat, s'instal·laren els primers pobladors de la zona. S'han trobat restes lítiques superficials del paleolític inferior i mitjà als turons de Rosfèlix, puig Marí, can Roura,... i pràcticament a tots els llocs més alts del terme municipal. El material trobat, tallat en roques locals, està format per ascles, nuclis, trinxants, choppers, chopping tools, bifacials, etc.

Cal Coix és una estació del paleolític superior, concretament de l'aurinyacià final (24.000-20.000 a. de C.), tot i que hi apareixen elements anteriors i també posteriors, del bronze inicial. A l'igual que a cal Coix, en les estacions abans esmentades i en altres, hi apareixen elements d'èpoques diferents. Del paleolític superior destaca una fulla solutriana (17.000-15.000 a. de C.). Del neolític s'han trobat peces tallades en sílex, com ganivets i puntes de sageta, i peces polides sobre roques dures, sobretot destrals de cornubianita.

Els íbers van instal·lar-se al poblat de Montbarbat entre els segles IV i II a. de C . De 5.700 m de superfície, compartit amb el terme de Lloret de Mar, aquest poblat es donà a conèixer com a conseqüència de l'obertura de vials de la urbanització Montbarbat i es començà a excavar l'any 1978. i es protegí la zona per evitar la destrucció del poblat.En aquest jaciment hi va aparèixer gran quantitat de ceràmica gris emporitana, àtica de vernís negre i ceràmica comú ibèrica, feta a mà i a torn.

També es trobà ceràmica ibèrica al turó de cal Coix i al sector oest de Martorell hi ha restes d'un poblat amb testimonis ibèrics i romans.

De fet, tot l’entorn és un gran assentament romà. Ho confirma el fet que, durant la construcció de les escoles velles (on avui hi ha l’Ajuntament) hi aparegueren restes de parets i voltes que serviren com a suport als fonaments. També, durant les obres de sanejament del carrer Nou (1946), s’hi trobà una sitja de grans dimensions encara avui enterrada. Així mateix, en les obres que van fer-se en aquesta zona, es localitzà un gruix important de farcit com, també, en les excavacions al Palau de Foixà, portades a terme entre els anys 1994 i 1998. També en la neteja del castell de Torcafelló s'han trobat restes de teules romanes, de dolia, àmfores i ceràmica diversa, ibèrica i tardo-romana.

La troballa més important, però, va ser a l'hort d'en Bach (1991), situat a uns 20 m al nord de l'edifici de l'Ajuntament, durant la construcció d'uns pisos que va destruïr totalment un important jaciment. S'hi trobaren teules romanes, molins de gra, d'oli (trull), peces de teler, fragments d'àmfora, vidre, metalls, terra sigil·lata, restes de fauna i monedes (la més antiga del S. II a. de C.). No més es poguè recuperar una petita part del seu contingut.

Existeix un altre document, fins fa poc considerat el més antic, que fa referència a Maçanet com a unitat singular i delimitada el qual dóna fe del fet que, l’any1001, els comtes de Barcelona-Girona, Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona, van concedir al vescomte de Girona Seniofred l’alou de Lloret. Maçanet era, fins llavors, un sol territori unificat que comprenia també els termes del que són avui Vidreres i Lloret. El document diu: “En nom del senyor. Jo, Ramon, comte i marquès, i la meva muller Ermessenda, comtessa, som donadors envers tu Seniofred vescomte. Car és manifest que tu vas fer-me concessió a precari de l’alou que tenies al comtat de Besalú en el lloc anomenat Palou ... I per això et donem a tu el nostre alou que tenim al comtat de Girona en el terme de Maçanet, en el lloc que anomenem Lloret, que conté cases amb corts i horts, arbres fruiters i no fruiters, terres i vinyes, bosc, conreu i erm ...”.

El 1079 es consagrà l’església de Sant Romà de Lloret (avui ermita de les Alegries) i, en la definició d’aquesta parròquia rural, es corrobora que el territori corresponent li havia estat segregat a Maçanet. Per aquesta data, Vidreres devia tenir el terme senyalitzat, encara que els límits eren una mica provisionals, ja que, l’any 1385, hi havia vuit cases que eren inscrites en els dos municipis.

També en el segle XI es construeix el castell de Torcafelló (anomenat inicialment Torcafelón) que des del seu inici va pertànyer al vescomte de Girona. La primera notícia d’aquest castell és de l’any 1106, en què Guillem Ponç, del llinatge dels Cabrera, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera. Restaren exclosos d’aquest jurament els castells de Barrés, de Brunyola i de Torcafelló. També en aquesta mateixa època es construeix l’església de Sant Llorenç. En el 1207 el capellà titular de la parròquia era el canonge Guillem de Cartellà, fill d’Ermessenda de Cartellà.