|
 |
|
|
|
 |
 |
 |
|
|
|
 |
La Noblesa |
 |
 |
Dintre la petita noblesa de Maçanet trobem els Maçanet,
senyors que des de l’any 1116 fins al 1206, tenien la torre
que prengué el nom de Cartellà. L’establiment
d’aquest llinatge a Maçanet va tenir lloc als voltants
de l’any 1159 pel casament d’Arnau Guillem
de Cartellà, senyor de Santa Eugènia i Salt, amb
Ermessenda, pubilla de la casa de Maçanet, que tenia la torre
per cessió del vescomte de Cabrera després dita de Cartellà.
També trobem els Palau, senyors que radicaren
a Maçanet des de l’any 1174 fins al 1362, els donzells
Foixà un dels quals, Arnau de
Foixà, comprà el 1207 uns masos al rei. Aquests
donzells van emparentar amb els Palau per casament
d’un d’ells l’any 1239 i amb els Trilla per casament
el 1362 d’un altre, Simó de Foixà.
Els Trilla eren cavallers d’entre els quals se sap que un
d'ells, Simó de Trilla, l’any 1329 cobrava part dels
delmes de l’estany dels comtes de Cabrera. Els castlans Torcafellò
vivien en representació dels Cabrera al castell que el 1231
prengué aquell cognom amb Arnau de Torcafelló.
També els Roura, els Castellet, els s’Oliva,
els Pineda, els Puig, els Manresa, Joan de Sarriera i els Jalpí
formen part d’aquesta petita noblesa local. |
 |
La Vila |
 |
 |
La categoria de vila representa un grau intermedi, generalment
pel nombre d’habitants, entre el de poble i el de ciutat i corresponguè
a la possessió de certs privilegis. Tot i que no s’ha
trobat fins avui cap testimoni documental de la concessió de
tal privilegi expressament atorgat per l’autoritat sobirana,
des de temps immemorials la població de Maçanet frueix
del títol de Vila, el qual li donà certa preponderància
sobre els pobles de la rodalia.
Es troba mencionat per escrit des de l’any 1385 però
se sap que totes les condicions requerides per a la categoria de
vila les va tenir el municipi de Maçanet almenys des de l’any
1318, en què obtingué el privilegi de mercat. Més
tard, l’any 1393, el poble assolí el privilegi de fira.
En aquest darrer document s’esmenta ja l’organització
municipal en forma d’universitat i els seus administrats son
anomenats prohoms (probi homines). |
 |
Demografia |
 |
 |
Des de l’any 919 l’evolució demogràfica
ha anat experimentant alts i baixos, com a conseqüència
de les pestes i epidèmies i també per les guerres entres
els comtes i reis de l’època que periòdicament
assolaven aquestes contrades. La consueta de l’any 1371 parla
de 146 focs que equivalen a uns 657 habitants (segons els historiadors,
un foc representava una unitat familiar de 4 o 5 persones).
L’any 1385, Maçanet tenia 123 focs (554 habitants);
el 1497, 423 habitants i el 1553, 468 habitants i no es tenen més
dades fins l’any 1718 en què, segons l’Enciclopèdia
Catalana, tenia 327 habitants. Aquest cens, però, fou fet
al cap de quatre anys d’acabada la Guerra de Successió
i no és gaire fiable.
El 1787 ja s’havia produït una important recuperació
demogràfica, amb un cens de 934 habitants. El 1860 havia
augmentat fins a 2671 però en el 1900 havia tornat a baixar
i quedava amb 1462 habitants; 1671 a l’any 1940, 1525 a l’any
1970 i 2996 a l’any 1989. La població de Maçanet,
al 2002, era de 4510 habitants.
|
 |
Temps recents |
 |
 |
Fins al segle XIX i bona part del XX, la gent de la vila de Maçanet
vivien dedicats, quasi en la seva totalitat, a treballar la terra
tot i que pocs eren propietaris de les finques que treballaven en
qualitat de masovers. Hi havia també un nombre d’artesans
(ferrers, fusters, carreters, espardenyers, sabaters, sastres, forners,
barbers, etc.) i alguna botiga de queviures. D’aquests oficis
artesanals l’únic que va destacar fins a la meitat del
segle XX, va ser el d’esclopeter.
A les acaballes del segle XIX (cap al 1880), quedà paralitzada
l’expansió urbanística de Maçanet. Els
anys 1919-1920 s’instal.là l’enllumenat elèctric
públic a la vila, i en 1932, el telèfon públic.
Entre els anys 1937 i 1946 es completà la xarxa de clavegueram.
En tots aquests anys no va construïr-se pràcticament
cap nova edificació fins a l’any 1948 que és
quan es feren les anomenades casas baratas que va promoure la Obra
Sindical del Hogar. Els anys 1950 es construïren al carrer
Vidreres un seguit de cases que completaren aquest carrer i l’any
1966 es portà a cap l’obra de proveïment d’aigua
al poble. No obstant no va ser fins al 1972 que es va construir
el nou dipòsit d’abastament d’aigua i fins al
1988 que es va fer la portada d’aigües de la Tordera.
L'any 1970 s'enderrocava l'antic porxet de la rectoria i de l'hort
de l'església obrint-se la plaça cap a l'actual Avinguda
de Sant Llorenç.
La indústria a Maçanet apareix cap als anys 1970
amb la creació dels polígons de Puigtió, can
Roura i el Paratge de la Creu. Algunes de les indústries
i empreses que tenen la seva seu a Maçanet, donen feina a
un nombre considerable de treballadors. Altres, les més nombroses,
són tallers i petites empreses sobre tot relacionades amb
la construcció.
L'any 1975 es construïa l'autopista A7 i s'inaugurava la piscina
municipal. Pocs anys més tard, el 1978, s'inaugurava el col·legi
Grup Escolar Sant Jordi. Ja en plena restauració democràtica,
el 1983 es col·locava la primera pedra del nou Ajuntament,
mentre el 1985 s'enderrocava l'Ajuntament vell on s'hi construí
l'edifici que va servir d'escola d'art i més tard de Casal
dels Jubilats i s'acabaven les obres del Pavelló Esportiu.
Ja en la dècada de 1990 arribava a Maçanet el gas
natural, s'inauguraven les obres del castell de Torcafelló,
es rehabilitava la Pista Jardí i Societat Recreativa. El
canvi de segle i mil·leni comportà la inauguració
de les obres del Pou de Glaç de Buscastell i l'aprovació
d'un nou Pla General d'Ordenació Urbana. Tot plegat mentre
s'arranjaven diversos carrers, s'ampliava el dispensari i s'habilitava
la capella de Sant Sebastià. |
 |
Les urbanitzacions |
 |
 |
La construcció de l’autopista A7, junt amb el Polígon
Industrial, per una banda, i les urbanitzacions, per l’altra,
han alterat sensiblement el paisatge natural del terme municipal
i han estat motiu d’un creixement demogràfic i urbanístic
molt important. L’espai rural de Maçanet, com a altres
indrets de Catalunya, va ser l'objecte de la implantació
de diverses urbanitzacions que es van poblar de gent procedent de
Barcelona i la seva àrea metropolitana. L'any 1969 es construïa
la primera àrea urbana coneguda com a Urbanització
de Martí Tomàs, actual Avinguda de Catalunya. El ràpid
creixement de la vila portà a una racionalització
del creixement urbanístic plasmat el 1972 en el primer Pla
General d'Ordenació Urbana. El mateix any s'iniciava la construcció
de la Urbanització Bellavista, situada prop del nucli urbà
antic, i les primeres cases de la urbanització Martí
Tomàs, al peu de la llavors carretera del Cementiri, començant
així l’expansió urbanística del poble
per tots costats. També a partir d’aquest any començaren
a promoure’s les urbanitzacions anomenades de segona residència,
començant per la de Massanet Residencial Park amb 2467 parcel.les
i la dels Pantans de Montbarbat amb 1003 parcel.les. L’any
1975 s’emprèn també la construcció de
Mas Altaba, amb 698 parcel.les. Finalment, el 1974, comença
a construïr-se l’anomenada urbanització del Molí,
també amb habitatges de segona residència però
que en ser molt a prop del poble s’ha convertit gaire bé
en un barri urbà de la vila.
Massanet Residencial Park, la primera i també la més
gran de Maçanet, amb una extensió de 187,3 Ha, es
va construïr en la finca anomenada El Suspiro, pertenyia a
Antonio de Trincheria però va ser adquirida per la Mª
Teresa Palazón. La requalificació dels terrenys agrícoles
en urbanitzables va ser feta pel Plà General d’Ordenació
Urbana aprovat en 1972 quan era alcalde en Juan Munsó Prats
tot i que des del 1965 ja s’havia estat preparant sota la
direcció de l’arquitecte barceloní Josep Mª
Romaní, essent alcalde en Salvador Rovira Deulofeu. El 1983,
essent alcalde Antoni Planas Ciurana, es va aprobar la revisió
del Plà General d’Ordenació Urbana que va permetre
l’ampliació d’aquesta urbanització a altres
finques properes. Una planificació defectuosa del desenvolupament
del projecte va fer que els costos associats a la instal.lació
dels serveis (apertura de carrers, clavegueram, enllumenat, etc.)
esdevinguessin molt superiors als pagats pels parcel.listes en el
moment de la compra el que va dur els promotors a la fallida.
Els pantans del Mont Barbat va ser establerta en la mateixa època
que l'anterior en la vessant nord-est del Mont Barbat, la muntanya
més emblemàtica de la serralada litoral, just a sota
del que seria una de les troballes més importants del neolític
ibèric i coberta per un bosc mediterrani força característic
de les zones obagues que, en molts indrets ha estat (i és)
completament talat pels nous parcel.listes. Com en el cas anterior,
aquesta urbanització va experimentar un procés semblant.
Els promotors van adquirir la finca principal anomenada del Pibiller
amb certes obres d’urbanització i els dos pantans ja
fets pel propietari anterior. Tot i que la mida mitjana de les 1003
parcel.les era superior als 1000 m2, només les va fer lleugerament
més costoses a les de Massanet Residencial Park. Aquí
també va tenir lloc la fallida dels promotors, establint-se’hi
una Junta de Compensación que va fer-se càrrec dels
serveis i que encara, en el present, no ha aconseguit negociar amb
l’Ajuntament un plà de serveis adequat a les noves
circumstàncies.
Mas Altaba va ser establerta pocs anys després, cap al 1975,
en la vessant dels turons més propera a la Tordera, també
en una zona boscosa, prop de l’estació del tren de
l’Empalme. La mida mitjana de les parcel.les per sobre dels
1000 m2, va resultar aquí significativament més costosa
no tant pel valor intrínsic de les terres agrícoles
requalificades sino pels tres anys de fort desenvolupament econòmic
que el pais estava endegant i que va causar una important inflació. |
|
<< Anterior |
|
|
|
|
|
|
|