Data de publicació: 12 d'Abril de 2026
El teatre La Societat es va omplir de gom a gom en la presentació del llibre de les memòries de Josep Reyner, L'últim soldat, escrit per Tomàs Reyner. L'acte va començar amb l'interpretació dels temes "Bridge over troubbled water" i "Imagine" per part de les cantants Cristina Bota, Roser Reyner i Elisabeth Durán, amb Judit Giralt al piano. Tot seguit hi va haver unes paraules del president del Taller d'Història, Carles Parés. També hi va haver una molt bona entrevista entre en Tomàs Reyner i la Sole Nadal, vice-presidenta del Taller. En Pep Reyner, net de Josep Reyner, va llegir un extracte del llibre d'un moment ben esfereïdor viscut pel seu avi. Finalment l'alcaldessa Natàlia Figueras també va tenir unes paraules pel públic assistet.
L'últim soldat és un llibre que recull les memòries de Josep "Pitu" Reyner a càrrec del seu fill Tomàs Reyner Romaguera. En Josep va ser un maçanatenc membre de la lleva del Biberó a la Guerra Civil espanyola. Deia que la màquina d'escriure li havia salvat la vida, doncs moltes vegades no l'enviaven al front perquè havia de quedar-se a la rereguarda a escriure. Podem trobar moltes memòries de l'autor, no només de la guerra sinó de la seva vida, fortament vinculada amb la vila maçanatenca.
El títol del llibre no es deu al fet que fos l'últim soldat de la guerra, tot i que sí que va ser dels últims en ser enviat al front. Tampoc es deu al fet que fos dels últims testimonis vius d'aquella lleva del Biberó quan ell va morir (2019). El títol rep aquest nom perquè quan en Tomàs buscava un nom, el seu fill (i net d'en Josep) Pep li va fer memòria que el protagonista del llibre, en els seus últims anys de vida, deia tot sovint que "ara sí que sóc l'últim soldat", doncs anava pel carrer i no coneixia a ningú, doncs la mala notícia de fer-se gran és que acostumes a sobreviure a amistats i familars de la mateixa quinta. Tomàs Reyner va voler recordar a la seva germana, amb qui s'havien encoratjat mutuament a publicar les memòries quan els va deixar el seu pare. Malauradament, tal i com ens va explicar en Tomàs, la seva germana Maria Teresa també va morir al cap de poc temps i les memòries semblava que no es publicarien. Però va rebre una ajuda inestimable de la seva neboda Patrícia, que va transcriure tot el que va trobar del seu avi. En Tomàs, després de dos anys llargs de filtrar i ordenar els textos, va poder per fi publicar aquestes memòries.
A l'apartat de Galeria de la fotos, en aquesta mateixa web, hi podreu trobar moltes fotografies de l'acte.
