Data de publicació: 15 de Juny de 2006
Doncs sí. Ahir vàrem agafar l'autobús, com ja ha esdevingut costum en els estius del Taller d'Història, i ens vàrem presentar a Bellpuig, vila de l'Urgell no gaire atractiva a no ser pel vell Convent dels franciscans, després dels Paüls i ara del Museu Nacional d'Història de Catalunya. Una petita joia de l'art renaixentista català ben cuidada, que en part serveix de residència geriàtrica però que té alguns elements com l'escala de cargol i un dels claustres, possiblement únics.
En acabat vàrem visitar l'església parroquial on s'hi troba part dels elements arquitectònics que havien estat manllevats del Convent però que allà es mostraven amb tot el seu esplendor. Em refereixo a un retaule en marbre blanc que, ell sol justifica la visita a la Vila de Bellpuig.
Després de dinar, com sempre en un ambient de germanor, vàrem anar al turó en el quin es troba la Seu Vella de Lleida. Allà sota un sol saharià i a les quatre de la tarde vàrem explorar tots els recons de la ciutadella en que es va transformar l'antiga Catedral per ordre del Borbó Felip Vè quan, en haver guanyat la guerra de Successió espanyola, va voler castigar els vençuts, en aquest cas, el poble de Lleida que va veure com la seva meravellosa Catedral era convertida en caserna de la soldadesca.
Tot i les moltes agressions dels mes de 250 anys d'ocupació militar, la Seu Vella encara mostra la seva grandesa i molts dels elements particulars com són el Claustre, situat a l'entrada de la Catedral amb uns soberbis miradors sobre la ciutat i la plana de Lleida o la grandiositat de la volta i rossetes avui, malhauradament, sense vitralls.
En resum un d'aquells diumenges que om s'alegra de no haver fet el gandul davant la tele.
