Data de publicació: 3 de Decembre de 2004
Diumenge 28 de novembre, el Taller va organitzar la darrera de les sortides culturals d’enguany. Com ja us havíem anunciat, en aquesta ocasió es tractava de visitar una instal•lació històrica que encara resta en peus. I diem encara perquè, malauradament, ben aviat potser només serà un record en els postres àlbums fotogràfics; ens referim al Molí de la Rupit, ben conegut per pots els maçanetencs.
A les 12 del migdia, una filera de coxes amb matrícula de Maçanet enfilava la carretera fins arribar al Molí. Allà, la família Bosch, propietaris del mas i amb qui havíem concertat la visita, van tenir l’amabilitat de dedicar el seu temps a ensenyar-nos la instal•lació molinera. Vam poder veure l’antiga bassa, de fins 250 metres de llargada, on es contenia tota l’aigua necessària per moure les quatre turbines, aigua provinent de la riera de Santa Coloma fins que es va autoritzar l’extracció de sorra i la baixada del nivell de les aigües va provocar l’assecament de la bassa. Ja dins les instal•lacions, vam poder veure les turbines i les quatre moles, cadascuna d’elles amb dues gegantesques pedres rodones i estriades que permetien moldre el cereal. La família Bosch va explicar, amb tot luxe de detalls i amb la paciència necessària, tot el procés: per on s’introduïa el gra, per on baixava, com es molia, per on sortia, els estris per mesurar, etc... La quarantena de maçanetencs i maçanetenques vam poder fer totes les fotografies que van voler i des de tots els angles imaginables, desitjosos de conservar en la memòria un bon record d’un altre bocí del nostre passat que “el futur” (?) està a punt de destruir. Tampoc va faltar la inevitable parella d’en Josep Martí i la Dolors Vidal, què van recollir tota la visita amb la seva càmera i que de ben segur, ben aviat podrem veure en forma de cuidat reportatge per Televisió de Maçanet.
Finalitzada la visita, una trentena d’afamats veïns ens vam traslladar fins a Vilobí d’Onyar, on uns exveïns han inaugurat aquest any un restaurant i on vam gaudir d’un abundant i excel•lent menjar. Passades les cinc de la tarda, i amb la roba exultant de l’olor dels cigars que en Juli Campeny va portar del seu recent viatge a L’Havana i que va oferir a tothom que en volia, vam emprendre el retorn cap a Maçanet.
Una darrera nota d’optimisme: segons ens va informar la família Bosch, darrerament han rebut la visita de representants municipals i comarcals per avaluar la possibilitat de desmuntar el molí i traslladar-lo a un altre indret, per poder exhibir-lo com a mostra d’un passat que no mereix que el matem d’aquesta manera.
