Qui som

El Taller d'Història:
El Taller d'Història és una Associació amb personalitat jurídica pròpia, en règim d'autonomia, creada per Acta Fundacional del dia 7 de Maig de 1988 en el camp delimitat pels seus Estatuts segons la legislació vigent (núm. 1.596, de la Secció 1a del Registre de Girona). El Taller d'Història està regit per l'Assemblea General i una Junta Directiva que es reuneix un cop al mes en el seu local social.

El Taller d'Història, de fet, va néixer al 1981 quan un grup d'entusiastes van ajuntar voluntats amb ganes de deixar constància dels canvis demogràfics que patíem a Maçanet. Va prendre com a símbol el signe notarial (signum) d'un notari de començaments del segle XVIII, Joan Casellas, amb la voluntat de perpetuar la memòria del nostre passat.
Junta directiva actual:
President
Carles Parés
Vicepresident
Ramsès Bruy
Tresorer
Jaume Romaguera
Secretària
Lídia Pérez
Vocals
Alfonso Díaz
Geni Ramos
Gerard Bigas
Josep Mª Oller
Rosa Mª Bosch
Roser Serra
Sole Nadal

Acte fundacional

Acta presa de la sessió celebrada per la Comissió Gestora a la població de Maçanet de la Selva el dia 7 de maig de 1988.

Persones assistents:

Josep Reyner i Tarrés
Martí Tomàs i Surós
Juli Campeny i Tresserras
Josep M. Oller i Lladó
Josep Costa i Roca
Josep Tello i González
Narcís Vilella i Munjé

Acords presos per unanimitat:

1) Constituir en aquesta localitat de Maçanet de la Selva, l'Associació que es denominarà Taller d'Història de Maçanet de la Selva.

2) Aprovar-ne els Estatuts.

3) Elevar un escrit a la Direcció General d'Associacions i Fundacions de la Generalitat, la present Acta per triplicat, i els Estatuts aprovats per quadruplicat.

I perquè tingui els efectes corresponents s'estén la present Acta amb la signatura de tots els assistents.

Signum

L'emblema identificatiu del Taller d'Història de Maçanet de la Selva ha pres com a símbol el senyal personal d'un notari de començaments del segle XVIII, amb la voluntat de perpetuar la memòria del nostre passat.

L'emblema identificatiu del Taller d'Història de Maçanet de la Selva es precisament el signe notarial o signum en llatí, d'un notari. Es el senyal particular d'en Joan Casellas, que dibuixava al començament i al final de cada manual i en les còpies d'escriptures que lliurava en el seu despatx. L'ús d'aquest signe pels notaris té l'origen en l'edat medieval, en la mateixa formació de la institució notarial com a donadora de fe pública, i s'emprà pràcticament fins avui dia, amb múltiples variacions i evolucions al llarg del temps.

En essència, el signe és el senyal de la creu, al qual alguns notaris afegiren quatre punts representant els claus de la crucifixió de Crist. En el nostre cas, la creu està tancada per lòbuls; a la part superior està coronada per una altra petita creu i a la part inferior, podem llegir la inicial del cognom del notari, C. És un signe molt comú a l'època moderna.

Joan Caselles, notari per autoritat apostòlica i reial, era senyor útil i propietari de la notaria i escrivania pública de Vidreres i Lloret. També es desplaçava a Maçanet i Blanes per fer escriptures.

Nascut al Vilert (Esponellà), començà a exercir la seva professió el 15 de febrer de 1722 i fixà la seva residència a Lloret de Mar. Els seus manuals notarials es conserven en l'actualitat a l'Arxiu Històric de Girona (Fons Notarial del districte de Santa Coloma de Farners). Abasten el període cronològic de 1722 a 1754.

La nostra història

El Taller d'Història de Maçanet de la Selva, de fet, va néixer l'any 1981 amb ganes de deixar constància dels canvis demogràfics que patia Maçanet en transformar-se molt ràpidament de poble agrícola a poble industrial. Les cases de pagès eren abandonades i començava el seu deteriorament i en algunes la transformació arquitectònica al ser restaurades per a segona residència perdent la seva fesomia original. D'aquí el propòsit inicial de deixar-ne constància fotogràfica. Més tard, localitzant i marcant en un mapa del terme municipal les que només en quedaven les runes i que ja es comptaven com a desaparegudes. Així van transcórrer tres anys acabant amb una exposició fotogràfica que es va inaugurar per la festa major del 1984, de les masies i els seus detalls arquitectònics.

Degut a l'èxit i interès despertat entre els maçanetencs, es va formar un grup de persones per a elaborar un fitxer de dades històriques de cada casa. Al ser tots aficionats, sense coneixements d'història, teníem el problema de no conèixer la terminologia de moltes paraules i conceptes. Per aquest motiu es contractà a en Joaquim Mª Puigvert, professor d'història medieval qui ens alliçonà en el coneixement de les paraules i la interpretació de documents, en com definir els criteris de treball, així com les pautes a seguir sobre el tractament de la documentació dels arxius patrimonials i, alhora, rebre una mínima formació sobre la història del món rural català.

El curs, que va durar del novembre de 1985 al juny de 1986, fou seguit amb interès o entusiasme i, davant l'envergadura que anava prenent el treball, va ser el propi Joaquim Mª Puigvert que suggerí la conveniència d'organitzar-se segons el model dels tallers d'història britànics. El projecte emprès culminà el 1988, amb la publicació, subvencionada per l'Ajuntament de Maçanet i aportacions populars, del llibre El nostre Poble de pagès on també s'hi recollia les llegendes orals, l'explicació d'un any agrícola de principi de segle i un glossari de paraules tècniques i específiques. El llibre va ser ressenyat i comentat pels senyors Agustí Alcoberro i Joaquim Mª Puigvert a la revista d'història l'Avenç.

El treball de recopilació fotogràfica i l'elaboració dels fitxers de cases es prolongà durant tres anys i per a la resta del llibre es necessità quatre anys més. Com que l'objectiu era finalitzar el llibre, un cop assolit l'objectiu, es qüestionà la continuïtat del grup. Es va decidir continuar i es va formar com associació, amb els seus corresponents estatuts i el plantejament d'aplegar objectius més amples (fer més publicacions, crear un arxiu fotogràfic, arxiu de documents particulars, restaurar monuments, etc.). El pla de treball de cada una d'aquestes activitats s'ajustava a les possibilitats dels voluntaris i d'empreses particulars que, desinteressadament aportaven el seu ajut.

El Taller d'Història de Maçanet és actualment una realitat consolidada en l'àmbit cultural de la població. A nivell comarcal, forma part de la junta del Centre d'Estudis Selvatans, en el qual centre participa activament. El Taller d'Història es subvenciona bàsicament mitjançant els ingressos procedents de les quotes dels prop de 450 socis i de la venda de llibres. Tant per a l'elaboració i edició dels llibres com per a les tasques de rehabilitació, el Taller d'Història compte amb subvencions de les diverses administracions: Ajuntament, Consell Comarcal, Diputació de Girona, etc.

Estatuts

Títol I.

Capítol I. Constitució i fins de l'Associació

Art. 1. Es constitueix l'Associació Taller d'Història de Maçanet de la Selva en règim d'autonomia i en el camp delimitat per la legislació vigent.

Art. 2. L'Associació té personalitat jurídica pròpia i capacitat plena d'obrar per administrar i disposar dels seus béns i cabals i del fins que es proposa.

Art.3. Els Fins. El Taller d'Història de Maçanet de la Selva és una entitat cultural que té per objectius bàsics fomentar l'estudi de diferents aspectes de Maçanet; vetllar per la conservació del patrimoni històric, documental i arquitectònic i contribuir a dinamitzar culturalment la vida social.

Art. 4. El domicili de l'Associació s'estableix a Maçanet de la Selva i radica al carrer de l'Estany, 3. L'àmbit i l'extensió d'aquesta Associació comprèn: el terme municipal de Maçanet de la Selva, de la província de Girona.

Capítol II. Dels Membres de l'Associació, llurs drets i obligacions.

Art. 5. Podran formar part de l'Associació totes les persones residents a l'àmbit territorial d'acció previst per l'Associació. Hauran de presentar una sol·licitud per escrit a la Junta Directiva i aquesta resoldrà en la primera reunió que celebri; si el sol·licitant s'ajusta a les condicions exigides als Estatuts la Junta Directiva no li podrà denegar l'admissió.

Art. 6. Els drets que corresponen als membres de l'Associació són els següents: 1.- Assistir a les reunions de l'Assemblea General, amb dret de veu i vot. 2.- Elegir o ser elegit per als llocs de representació o exercir càrrecs directius. 3.- Exercir la representació que hom li confereix en cada cas. 4.- Intervenir en el govern i en les gestions com també en els serveis i activitats de l'Associació, d'acord amb les normes legals i estatutàries. 5.- Exposar a l'Assemblea i a la Junta Directiva tot el que consideri que pugui contribuir a fer més plena la vida de l'Associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics. 6.- Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l'administració i la gestió de la Junta Directiva o dels mandataris de l'Associació. 7.- Rebre informació sobre les activitats de l'Associació. 8.- Fer ús dels serveis comuns que estableixi o que estiguin a disposició de l'Associació. 9.- Formar part dels grups de treball.

Art. 7. Els deures dels membres de l'Associació són: 1.- Ajustar llur actuació a les normes estatutàries. 2.- Complir els acords de l'Assemblea General i les normes que assenyali la Junta Directiva per dur a terme aquests acords. 3.- Satisfer puntualment les quotes que s'estableixin. 4.- Mantenir la col·laboració que calgui en interès del bon funcionament de l'Associació.

Art. 8. Són causa de baixa de l'Associació: 1.- La voluntat de l'interessat mateix, comunicada per escrit a la Junta Directiva. 2.- No satisfer les quotes fixades. 3.- No complir les obligacions estatutàries.

Títol II. De l'organització i el funcionament de l'Associació.

Capítol I. De  l'Assemblea General.

Art. 9. 1. L'Assemblea General és l'òrgan suprem de l'Associació; els seus membres en formen part per dret propi i irrenunciable i en igualtat absoluta. 2.- Els membres de l'Associació, reunits en Assemblea General, legalment constituïda, decidiran per majoria els assumptes propis de la competència de l'Assemblea. 3.- Tots els membres queden subjectes als acords de l'Assemblea General, incloent-hi els absents, els dissidents i els que, tot i ésser-hi presents s'hagi abstingut de votar.

Art. 10. L'Assemblea General té les facultats següents: a) Esmenar els estatuts de l'Associació. b) Adoptar els acords relatius a la representació legal, gestió i defensa dels interessos dels seus membres. c) Controlar l'activitat i gestió de la Junta Directiva. d) Aprovar els pressupostos anuals de despeses i ingressos, i la memòria anual d'activitats. e) Elegir els membres de la Junta Directiva, com també destituir-los i substituir-los. f) Establir les línies generals d'actuació que permetin a l'Associació complir els seus fins. g) Fixar les quotes que els membres de l'Associació hauran de satisfer. h) Dissoldre i liquidar l'Associació. La relació de les facultats indicades en aquest article té un caràcter merament enunciatiu i no suposa cap mena de limitació a les àmplies atribucions de l'Assemblea General.

Art. 11. 1.- L'Assemblea General es reunirà en sessió ordinària com a mínim un cop a l'any, dins del primer trimestre. 2.- L'Assemblea General es reunirà amb caràcter extraordinari sempre que calgui, a requeriment de la Junta Directiva o bé quan ho sol·liciti un nombre de membres de l'Associació que representi, pel cap baix, un deu per cent de la totalitat.

Art. 12. 1.- La convocatòria de les Assemblees Generals, tant ordinàries com extraordinàries es farà per escrit. Semblantment, els anuncis de la convocatòria es col·locaran en els llocs (a determinar) amb una anticipació de set dies com a mínim. En la mesura que es pugui, la convocatòria s'adreçarà també a tots els membres individualment. La convocatòria expressarà el dia, l'hora i el lloc de la reunió, com també l'ordre del dia. S'inclouran preceptivament en l'ordre del dia de l'Assemblea General les qüestions suscitades per cada grup de treball, sempre que prèviament s'hagin comunicat a la Junta Directiva. 2.- Les reunions de l'Assemblea General, les presidirà el president de l'Associació. Si es troba absent, el substituirà, successivament, el vice-president o el vocal de més edat de la Junta. Actuarà com a Secretari aquell que ho sigui de la Junta Directiva. 3.- El secretari redactarà l'acta de cada reunió amb un extracte de les deliberacions, el text dels acords que s'hagin adoptat i el resultat numèric de les votacions. Al començament de cada reunió de l'Assemblea General es llegirà l'acta de la sessió anterior a fi que s'aprovi o s'esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l'acta o l'altra documentació hauran d'ésser al local social a disposició dels socis.

Art. 13. L'Assemblea quedarà constituïda vàlidament en primera convocatòria amb l'assistència d'un mínim del vint-i-cinc per cent dels socis, a part del cas que preveu el paràgraf 3 de l'article. També quedarà vàlidament constituïda en segona convocatòria sigui quin sigui el nombre de socis presents. La segona convocatòria s'haurà de celebrar mitja hora després de la primera i en el mateix lloc, i haurà d'haver figurat a l'anunci de la primera.

Art. 14. 1.-  En les reunions de l'Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l'Assemblea. 2.- Els acords es prendran per majoria de vots  presents. 3.- Per adoptar acords sobre la separació de membres i nomenament de la Junta Directiva, la modificació dels Estatuts, la dissolució de l'Associació, la constitució d'una Federació d'Associacions similars o la integració en una que ja existeix, caldrà un nombre de vots equivalents a les dues terceres parts dels assistents, sempre que en aquesta reunió hi siguin presents més de la meitat dels membres de l'Associació en primera convocatòria. En segona convocatòria n'hi haurà prou amb el vot de les dues terceres parts dels assistents, independentment del nombre que hi hagi.

Capítol II. La Junta Directiva.

Art. 15. 1.- L'Associació la regirà, l'administrarà i la representarà la Junta Directiva formada per: a) el president de l'Associació. b) el vice-president. c) el secretari. d) el tresorer. e) els vocals que calgui segons el desenvolupament de l'Associació, amb un mínim de tres. f) també podrà formar part d'aquesta Junta Directiva un representant de l'Ajuntament de Maçanet si així ho desitja. Els càrrecs s'elegiran per sufragi lliure i secret. 2.- L'elecció dels membres de la Junta Directiva es farà per votació de l'Assemblea General. 3.- Les candidatures seran obertes, és a dir, qualsevol membre podrà presentar-s'hi i no caldrà que hi hagi tants noms com llocs a cobrir, i resultaran elegits per als càrrecs de president, vice-president i vocals els candidats que hagin obtingut més nombre de vots i per aquest ordre. El secretari i el tresorer els elegirà la Junta Directiva d'entre els seus membres. La qualitat de president, secretari i tresorer haurà de recaure en tres persones diferents. 4.- L'exercici del càrrec serà gratuït.

Art. 16. 1.- Els membres de la Junta exerciran el càrrec durant un període de dos anys, i podran ésser reelegits consecutivament per dos períodes més. El president únicament podrà ser reelegit de forma consecutiva una sola vegada. 2.- El cessament del càrrec abans d'extingir-se el termini reglamentari podrà esdevenir-se: a) Per dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit en el qual es  raonin els motius. b) Per malaltia que incapaciti per exercir el càrrec. c) Per baixa com a membre de l'Associació. d) Per sanció imposada per una falta comesa en l'exercici del càrrec, mitjançant acord pres de conformitat amb els percentatges que assenyalen el paràgraf 3 de l'article 14 d'aquests Estatuts. 3.- Les vacants que es produeixin a la Junta Directiva es cobriran en la primera Assemblea General que se celebri. No obstant això, la Junta podrà comptar provisionalment fins a la pròxima Assemblea General amb un membre de l'Associació per al càrrec vacant.

Art. 17. 1.- La Junta Directiva posseeix les facultats següents: a) Ostentar i exercitar la representació de l'Associació i dur a terme la direcció i l'administració de la manera més àmplia que reconegui la Llei i complir, d'aquesta manera, les decisions preses per l'Assemblea General i d'acord amb les normes, les instruccions i les directrius generals que aquesta Assemblea General estableixi. b) Prendre els acords que calguin en relació amb la compareixença davant els organismes públics i per exercir tot tipus d'accions legals i interposar els recursos pertinents. c) Proposar a l'Assemblea General la defensa dels interessos de l'Associació. d) Proposar a l'Assemblea General la defensa de l'establiment de les quotes que els membres de l'Associació hauran de satisfer. e) Convocar les Assemblees Generals i controlar que els acords que s'hi adoptin es compleixin. f) Presentar el balanç i l'estat de comptes de cada exercici a l'Assemblea General perquè els aprovi i confeccionar els pressupostos de l'exercici següent. g) Elaborar la memòria anual d'activitats i sotmetre-la a l'aprovació de l'Assemblea General. h) Contractar els empleats que pugui tenir l'Associació. i) Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat. j) Establir grups de treball per aconseguir, de la manera més eficient i eficaç, els fins de l'Associació i autoritzar els actes que aquests grups projectin realitzar. k) Nomenar el vocal de la Junta Directiva que s'haurà d'encarregar de cada grup de treball, a proposta d'aquest mateix grup. l) Portar a terme les gestions necessàries davant d'organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir: a) Subvencions o altres ajuts. b) L'ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana. m) Obrir comptes corrents, llibretes d'estalvis a qualsevol establiment de crèdit d'estalvi i disposar del fons que hi hagi en aquests dipòsits. La disposició de fons es determina a l'article 31. n) Resoldre provisionalment qualsevol cas imprevist als Estatuts presents, i donar-ne compte a la primera Assemblea General. o) Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d'una manera específica a algun altre òrgan de govern de l'Associació o que aquests deleguin expressament en la Junta Directiva.

Art. 18. 1.- La Junta Directiva, convocada prèviament pel president o per la persona que el substitueixi, es reunirà en sessió ordinària amb la periodicitat d'un cop al més. 2.- Es reunirà en sessió extraordinària quan la convoqui amb aquest caràcter el president o bé si ho sol·licita un terç dels que la componen.

Art. 19. 1.- La Junta Directiva quedarà constituïda de manera vàlida amb convocatòria prèvia i un quòrum de la meitat més un. 2.- Els membres de la Junta Directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, no obstant això, podran excusar l'assistència per causes justificades. En qualsevol cas serà necessària l'assistència del president o del secretari o de les persones que el substitueixi. 3.- La Junta Directiva prendrà els acords per majoria simple de vots dels assistents.

Art. 20. 1.- La Junta Directiva podrà delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball si compta, per fer-ho, amb el vot favorable de dos terços dels seus membres. 2.- També podrà nomenar, amb el mateix quòrum, un o diversos mandataris per exercir la funció que la Junta els confiï amb les facultats que cregui oportú oferir-los en cada cas.

Art. 21. 1.- Els acords de la Junta Directiva es faran constar al llibre d'actes. En iniciar-se cada reunió de la Junta Directiva, es llegirà l'acta de la sessió anterior perquè s'aprovi o es rectifiqui, si s'esqueia.

Capítol III. Del President i Vice-president de l'Associació

Art. 22. 1.- El president de l'Associació també serà president de la Junta Directiva. 2.- Són pròpies del president les seccions següents: a) Les de direcció i representació legal de l'Associació, per delegació de l'Assemblea General i de la Junta Directiva. b) La presidència i la direcció dels debats tant de l'Assemblea General com de la Junta Directiva. c) Emetre un vot de qualitat decisori en el casos d'empat. d) Establir la convocatòria de les reunions de l'Assemblea General de la Junta Directiva. e) Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari de l'Associació. f) Les atribucions restants pròpies del càrrec i les que li delegui l'Assemblea General o la Junta Directiva. 3.- Al president, el substituirà en el cas d'absència o de malaltia, el vice-president o el vocal de més edat de la Junta, per aquest ordre correlatiu.

Capítol IV. Del Tresorer i el Secretari.

Art. 23. El tresorer tindrà com a funció la custòdia i el control dels recursos de l'Associació, com també l'elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes, a fi de sotmetre'l a la Junta Directiva. Portarà un llibre de "caixa". Signarà els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Pagarà les factures aprovades per la Junta Directiva, les quals hauran d'ésser visades prèviament pel president. Ingressarà el que sobri en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d'estalvi. La disposició dels fons es determina a l'art. 32.

Art. 24. El secretari ha de custodiar la documentació de l'Associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de les Assemblees Generals i la Junta Directiva, actuant com a secretari d'aquestes funcions, redactar i autoritzar les certificacions que calgui lliurar, com també portar el llibre de registre de socis de l'Associació.

Capítol V. De les comissions o grups de treball.

Art. 25. La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, la plantejaran i n'assabentaran a la Junta Directiva, els membres de l'Associació que vulguin formar-lo, que explicaran les activitats que s'han proposat dur a terme. La Junta Directiva ho aprovarà i només se'n podrà denegar la constitució amb el vot en contra de 4/5 parts de la Junta Directiva, la qual podrà constituir directament "comissions o grups de treball", sempre que compti amb el suport d'un grup mínim de dos socis. La Junta Directiva es preocuparà d'analitzar les diferents "comissions o grups de treball" i un cop al mes l'encarregat presentarà a la Junta un informe detallat de les seves actuacions.

Títol III. Del Règim econòmic de l'Associació.

Art. 26. Atesa la seva naturalesa, aquesta Associació NO té patrimoni fundacional.

Art. 27. El pressupost de l'Associació serà el que correspongui segons les seves activitats.

Art. 28. Els recursos econòmics de l'Associació es nodriran: a) de les quotes que fixi l'Assemblea General als seus membres. b) de les subvencions oficials o particulars. c) de donacions, herències o llegats. d) de les rendes del patrimoni mateix o bé d'altres ingressos que puguin obtenir-se.

Art. 29. Tots els membres de l'Associació tenen l'obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini l'Assemblea General, a proposta de la Junta Directiva. L'Assemblea General podrà establir quotes d'ingrés, quotes periòdiques mensuals, abonar per mesos, trimestres o semestres, segons el que proposi la Junta Directiva i quotes extraordinàries.

Art. 30. L'exercici econòmic coincidirà amb l'any natural i quedarà tancat el 31 de desembre.

Art. 31. En els comptes corrents o llibretes d'estalvis obertes en establiments de crèdit o d'estalvi, hi figuraran la signatura del president, el vice-president, del tresorer, del secretari i d'un vocal. Per poder disposar dels seus fons n'hi haurà prou amb dues firmes, de les quals una haurà de ser necessàriament la del tresorer o bé del president.

Títol IV. Inspeccions i sancions.

Art. 32. La inspecció del compliment o la interpretació d'aquests Estatuts correspon a l'Assemblea General, d'acord amb el quòrum que estableixi el paràgraf tercer de l'art. 14.

Art. 33. La Junta Directiva vetllarà perquè es compleixin les normes que contenen aquests Estatuts, d'acord amb el dictamen de l'Assemblea General.

Títol V. Dissolució de l'Associació.

Art. 34. L'Associació podrà ésser dissolta si ho acorda així l'Assemblea General convocada expressament per aquest fi amb caràcter extraordinari.

Art. 35. 1.- Un cop acordada la dissolució, l'Assemblea General prendrà les mesures oportunes, tant pel que fa a la destinació que es doni als béns i drets de l'Associació, com a la finalitat, extinció i liquidació de qualsevol operació pendent. 2.- L'Assemblea General està facultada per elegir una Comissió liquidadora, sempre que ho cregui necessari. 3.- Els membres de l'Associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat quedarà limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament. 4.- El romanent net que resulti de la liquidació es lliurarà directament a l'Ajuntament per compra de llibres editats en català per a la Biblioteca Pública. 5.- El patrimoni documental passarà a l'Arxiu Històric Municipal per a la seva conservació. 6.- Les funcions de liquidació execució dels acords a què fan referència els números anteriors d'aquest mateix article, seran competència de la Junta Directiva, si l'Assemblea General no ha conferit aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada.

Maçanet de la Selva, 7 de maig de 1988.

TALLER D'HISTÒRIA DE MAÇANET DE LA SELVA
C/ Dolors nº 2
17412 Maçanet de la Selva (Girona)
T. (+34) 685 484 098
info@tallerhistoriamassanet.cat