Data de publicació: 7 de Novembre de 2004
Diuen que cap allà l’any 2008 el tren d’alta velocitat passarà per les nostres contrades i podrem viatjar en un tres i no res a Madrid (via Girona o Barcelona, es clar) sense haver de prendre l’avió –tant bé que anava el Pont Aeri. Però el progrés ens reclama un impost que aquest cop no és en diners (que també) sin´p en patrimoni històric i cultural.
El Ministeri de Foment ha iniciat un procés d’expropiació forçosa que, entre altres finques, toca al Molí de la Rupit, en el terme municipal de Riudarenes a tocar del de Maçanet per la part de la Font de les Closes que també podria quedar-ne afectada. Ja se sap, quan volen fer una línia fèrria els enginyers de Madrid estudien el mapa topogràfic i busquen, sobretot, camins que no suposin grans desnivells perquè les locomotores, siguin les antigues de vapor o les modernes elèctriques, no hagin de fer tants esforços i poder així mantenir una velocitat mitjana el més alta possible.
La línia fèrria clàssica ve per les ribes de la Tordera tant la línia de Mataró, per un costat, com la línia de Granollers, per l’altre, per unir-se a l’Empalme i després segueix la Riera de Santa Coloma i, pel costat dels Estanys de Sils, segueix aproximadament la Riera de Caldes. La nova línia podria fer el mateix recorregut però, amb els moderns mètodes de satèl•lits, GPS, etc., els enginyers deuen d’haver trobat un traçat més eficaç. I aquí no valdrà dir que la línia passa per aquí o per allà per satisfer algun cacic local !
El cas és que han decidit de passar la franja que necessiten per a construir l’AVE Barcelona – Perpinyà pel damunt del Molí de la Rupit. Cap problema, la Llei d’expropiació forçosa ho té tot previst. Indemnitzaran als propietaris de la finca, la família Bosch i Gruart i després ....
No és que la via del tren hagi de passar per sobre del Molí. Però, donades les mesures de seguretat que es requereixen, el més probable és que el Molí acabi essent enderrocat, tot i que potser no caldria....
Però això només depèn del que siguin capaços de negociar l’Ajuntament de Riudarenes i d’altres institucions que, segons els propietaris, fins ara, no han dit ni piu.
Però que és el que perdrem quan hagin enderrocat o malmès el Molí de la Rupit ? Doncs ni més ni menys que 910 anys d’història i un referent directe de l’activitat que va dur a terme en els anys de la postguerra, quan el molí va prendre una importància especial per a molts dels pagesos de Maçanet, Sils, Riudarenes, Vidreres i fins i tot més allunyats com Sta. Coloma de Farners o Sant Celoni que, tenint blat i altres cereals, no podien menjar pa perquè el Govern els obligava a dur tota la collita de blat a la Farinera oficial sense rebre gens de farina ni per al consum familiar.
Alguns autors anomenen el molí com a Molí de l’Arrupit. Tot i que té la mateixa fonètica, aquest nom no és gaire versemblant ja que, segons que consta en la "Guia dels Molins Medievals del Maresme" publicada l’any 2002 pel Grup d'Història del Casal de Mataró, la primera notícia documental de l’existència del Molí és quan el Priorat de Sta. Maria de Roca Rossa, a Tordera, va comprar a Pereta i els seus fills la meitat del Molí de Rupit l’any 1194 i, sis anys després, l’altra meitat. “Item vendimus (...) totam medietatem integre illus molendini quod dicitur de Rupid sicut habetur et continetur in rieria de Rivoarenarum cum exitibus et ingressibus et regis et capite regis, et resclausis, et aquariis et aqueductibus in solo ac superpositis,...”
No hi ha cap dubte que el molí ja devia existir des de la primera meitat del segle XII com a mínim. Però aviat se’ls va quedar petit als frares agustins que van rebre la donació d’en Guillem de Llagostera, la seva dona Agnès i d’en Ros de Pineda i la seva dona Dolça d’una feixa de terra, al costat del molí, “per tal que els monjos de Roca Rossa puguin construir-hi un segon molí”.
Probablement als segles XVII o XVIII, potser abans i tot, el molí s’amplià amb dos nous carcavàs, on se situaren els mecanismes per a fer funcionar tres molins fariners, i un escairador. Però aquesta ampliació també va consistir en enderrocar l’antic mur de contenció de la bassa i fer-ne una de nova molt més gran.
El 21 de Juliol de 1872, el molí fou comprat pel besavi d’en Josep Bosch i Alsina al Priorat de Sta. Eulàlia d’Hortsavinyà, junt amb la finca de Puigjardina, potser després de la “desamortización” de Mendizábal. De seguida van reconstruir-lo i abans de la fi del segle XIX va construir al costat una cort amb la pallissa que avui constitueix l’edifici més noble del conjunt tot i que ja no està en ús. A la Guerra Civil, el propietari va ser mort amb dues germanes seves, una que era monja i l’altra majordoma d’un capellà. En acabar la Guerra, el molí va ser heretat per en Josep Bosch i Alsina, l’actual propietari, que hi ha viscut des de llavors amb la seva família.
Els quatre molins doncs, fins a la fi dels anys 1980, no van deixar de funcionar mai, tot i que, després de la Guerra, van ser precintats per tal que no poguessin treballar, doncs tot el blat i altres cereals havien de ser duts pels pagesos a la farinera de Riudarenes (el Sindicat....). Els primers anys de la postguerra, mentre el pa va estar racionat, el Molí, tot i estar precintat per les autoritats, va continuar la molta de blat pels pagesos de la contrada, molts d’ells de Maçanet que duien el blat, de nit, amb els carros pel camí del Pont del Diable, d’amagat de la Guàrdia Civil que rondava pels camins, precisament buscant els que tractaven d’obtenir farina de blat per a fer pa blanc que, en aquells temps només podia aconseguir-se d’estraperlo, és a dir, il·legalment.
Segons explica en Josep Bosch, tot i la mala fama que tenia el comandant de la Guardia Civil de Riudarenes, un tal Benito, aquest feia la vista grossa quan anava pel Molí i el veia funcionant, quedant-se a sopar i, de vegades, a dormir, concentrant la seva feina a empaitar els lladres d’aviram, que aleshores n’hi havia molts, empesos per la fam i la poca disponibilitat de diners.
Un cop es va acabar el racionament del pa, el Molí va continuar molent blat, galavars i altres cereals, fajols i faves per a la producció de pa i de pinsos per al bestiar. Quan els tres molins i l ‘escairador anaven a ple rendiment, molien de 150 a 200 kg l’hora i cobraven unes deu pessetes per quartera de gra (60 kg) o bé tres mesures de gra (uns 3 litres) com a pagament. De vegades els pagaven amb altres productes, per exemple, uns que venien de Sant Celoni pagaven amb roba.
Tècnicament, els quatre molins es troben a la planta baixa d’una casa de dubtós valor arquitectònic construïda en diferents èpoques adaptant-se a les necessitats del moment. De fet, la casa està construïda sobre el mur de contenció de l’aigua (d’uns 7 metres de gruix) i dels carcavàs per on transcorre l’aigua que fa moure les turbines metàl·liques que fan girar les pedres dels molins que estan a sobre. Fins i tot la turbina del molí més antic, de l’edat mitjana, també es metàl·lica tot i que l’original devia de ser de fusta. L’arc que sosté aquest molí és de pedra tosca poc freqüent en la zona, i és fet amb blocs rectangulars, grans i disposats fent filades. En l'època moderna, els carcavàs de l’edat mitjana van ser allargats fins a doblar-ne la mida i poder així rebre les aigües dels dos nous molins que tenen els carcavàs fets amb maons.
Tots quatre molins conserven les dues moles, així com els mecanismes i elements per a fer-los funcionar. També es conserva la grua per a desplaçar les moles, la farinera, la tremuja i es conserven també una pastera i diversos estris com ara la pala, la mesura de moldre o la llosa de molturar. El terra de l’obrador està enllosat amb les velles moles.
L’aigua que el molí emprava venia, sobretot de la Riera de Riudarenes, però també d’una sèrie de recs propers. A diferència de l’actualitat, en anys passats l’aigua no faltava mai. Els recs i rieres baixaven aigua de manera continuada hivern i estiu. Molts molins passaven l’aigua que havien fet servir a un altre molí situat més avall. El de la Rupit no n’era una excepció i passava les aigües que abocava per un canal al Molí de Cartellà i d’aquest a la Tordera en el punt anomenat La Rocassa, lloc on captava l’aigua el Molí de la Júlia.
En la visita que farem el proper dia 28 podrem gaudir no només de l’observació dels molins i la bassa, sinó també de les explicacions que tant el propietari com els seus familiars ens podran donar, si més no, de les seves experiències personals i també de les incerteses que els causa tot el procés d' expropiació al qual s’enfronten.
