Data de publicació: 13 de Decembre de 2004
Un historiador local diu que la rivalitat política ha provocat odi a Maçanet de la Selva
La Sala de Plens de l´Ajuntament estava plena de gent.
Àngel Pons, Maçanet de la Selva.
«A Maçanet s´han confós les relacions personals amb les relacions polítiques i això ha provocat odi». Amb aquests termes s´expressava ahir l´historiador local Joan Manuel Caballero en la presentació del seu llibre Maçanet de la Selva: 1979-2004.
La publicació, l´onzena que edita el Taller d´Història de la localitat, és un treball de compilació i anàlisi de les notícies publicades en els diaris gironins durant els 25 anys d´ajuntament democràtic a Maçanet. Caballero, a més, va assegurar haver-se estudiat 423 actes de plens, així com diversos llibres d´Història Contemporània. No obstant això, i tal com va explicar l´autor, «el llibre també explica 25 anys de vida del poble, perquè la vida s´encreua amb la política».
Amb un relat eminentment cronològic, el llibre pren com a punt de partida el procés de constitució de les primeres eleccions democràtiques del 3 d´abril de 1979. L´eix vehiculant de la narració són les Festes Majors, que van introduint els 25 capítols fins arribar al 3 d´abril del 2004. El punt final és un apèndix que analitza de forma superficial les dones que s´han presentat a les candidatures electorals o el nombre d´ocasions en què que els veïns s´han presentat a les llistes, entre d´altres.
En aquest sentit, l´historiador resident a Maçanet des de fa uns dos anys, va voler reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la població assegurant que «molta gent actua pensant que estàs amb mi o contra mi».
L´acte de presentació, que es va fer a la Sala de Plens, va comptar amb la presència destacada del delegat de Cultura a Girona, Josep Quintana, i de l´alcalde de la població, Josep Romaguera, que van voler lloar la tasca feta pel Taller d´Història. El president de l´entitat, Juli Campeny, va lamentar que «tot i que els ajuntaments han tingut bones intencions, encara no ens han fet la Casa de Cultura que tant hem reclamat».
