Data de publicació: 5 de Març de 2004
Valldemaria correspon, segons Antoni Pladevall, al que fou primer monestir femení cistercenc dels Països Catalans. El seu origen fou cap el 1159, pocs anys després que s'introduís a Catalunya la ordre religiosa del Císter, nascuda com a reforma i crítica als grans monestirs benedictins i amb l'intenció de retornar el benedictisme a l'austeritat dels seus orígens. Berenguer de Maçanet i Gausfred de Rocabertí el dotaren i al 1169,pocs anys després de la seva fundació, Valldemaria havia esdevingut Priorat amb dependència del monestir de monges del Císter de Cadins. Com a Priorat subsistí fins al 1550 quan els seus béns foren adjudicats al monestir de Sant Daniel. Al 1603, l’abadessa de Sant Daniel, pressionada per les freqüents visites dels bandolers que van empènyer les monges a marxar cap a Girona, establí el monestir de Valldemaria i les seves terres a la família Jalpí de Tordera, esdevenint el centre d'una explotació pagesa.
Amb el temps, el que fou antic monestir s’anà transformant i perdé progressivament les seves característiques arquitectòniques. En l’actualitat, tan sols hi queda, com a testimoni, la petita capella romànica del segle XII incorporada a l’antiga casa pairal, probablement construïda pels Jalpí al segle XVII, i serveix avui de graner i magatzem de la casa de pagès.
Des de l’any 1957 ha estat masovera la família de Feliu Pou i Ros, que actualment n’és la propietària i es dedica a l’explotació ramadera. De no ser per aquesta família, Valldemaria encara seria aquella vall molt deserta que és com un canal d’unes muntanyes aspres i desertes, descrita per Roig i Jalpí al segle XVII.
El Taller d’Història ha establert un acord amb la família Pou per tal de rehabilitar la capella a l’estat més proper possible dels seus orígens i facilitar-ne la seva visita com ja ha fet a Sant Jordi o al Pou de Glaç de Buscastell.
