Data de publicació: 18 de Juliol de 2005
Un cop més, el dissabte passat, vàrem fer el sopar-concert al Castell de Torcafelló. La nit, tranquil·la i serena, ens va donar l’oportunitat de gaudir d’una vista esplèndida sobre la Selva i mes enllà. Com en tots aquests actes, vàrem aplegar-nos un bon nombre de socis i amics, fins i tot, alguns que no són gaire habituals i, com sempre, l’esperit de companyonia va predominar.
L’àpat, senzill però ben preparat i servit amb rapidesa i eficaçment va permetre de menjar-lo calent i amb tot l’aroma propi del rostit. Les begudes van ser abundants i complementades amb les reserves que van dur alguns dels companys que, fins i tot, van dur glaçons que no van desfer-se amb la calor del vespre que ens va permetre d’oblidar les jaquetes que havíem dut per si un cas.
El concert, donat pel tercet (bateria, guitarra i contrabaix) mes un saxofon anomenat ACME JAZZ, va donar un aire melangiós a les postres que, pot ser, va empènyer a mes d’un a prendre un parell de copes, sempre guardant les formes i dins dels límits del civisme. Com ja es habitual en aquests casos, vàrem poder gaudir de les dots artístiques d’alguns dels assistents, en aquest cas de l’amic Machado que va interpretar de manera admirable el Granada de Lara.
Especial relleu va tenir l’acte d’atorgament de sengles insígnies d’or a dos dels socis que sempre s’han distingit per la seva col·laboració en la rehabilitació tant del Castell de Torcafelló com del Pou de Glaç de Buscastell en el passat i, ara, del Convent de Valldemaria, en Joaquim Roca i en Juan Machado. També em aquest cas, en Machado ens va fer vibrar amb la seva interpretació espontània de l’Emigrant.
