Data de publicació: 22 de Setembre de 2004
El diumenge 26 de setembre vàrem fer la sortida cultural al Rosselló. El matí va començar fresquet però el sol va anar escalfant-lo, tot i la tramontana que va bufar tot el dia.
La Catedral d'Elna va ser la primera visita. Una guia francesa, en perfecte català, ens va conduïr per l'època medieval quan aquesta població era cap i casal del Rosselló. El llarg període en el que es va anar construïnt, fa que es distingeixi molt bé els elements d'art romànic i els gòtics. Fins i tot, des de l'època d'esplendor fins a la decadència quan el bisbe d'Elna va traslladar la seva residència a Perpinyà (quatre cases al començament, com va dir la guia) per motius de diners.
En acabar, vàrem anar al Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà. Una construcció del segle XIII, mig residència reial, mig fortalesa per a millor defensar-se dels parents del sud, el Palau el va fer construïr en Jaume II, fill d'en Jaume I, que va heretar el Rosselló, la Cerdanya, les Illes i la ciutat de Montpeller, el que s'en va dir el Regne de Mallorca. Però els germans i nebots, disconformes amb la decissió del rei en Jaume I, no van parar fins a reconquerir-lo per a la corona d'Aragó, passats uns 70 anys.
Com que a França els matins són curts, vem haver de marxar a dinar a Cotlliure sense poder veure el Castellet que va quedar per la tarda. El dinar a un petit restaurant d'aquesta vila de l'anomenada Cote Vermeille, va posar en evidència la barreja de cultures que existeixen a aquesta part de Catalunya. Escalivada i crema "a la catalana" i filet de rascasse "a la francesa".
Però, el temps corria i vem haver de sortir de pressa cap a Perpinyà per visitar la Casa Pairal i museu d’art popular del Castellet. El Castellet, una fortalesa construida sobre les muralles de la ciutat, sembla més una presó que no pas el que avui conté. Una dreta escala de cargol de 142 esglaons porta a les diverses cambres decorades a l'estil de les cases rurals i que contenen mobles i estris domèstics de diferentes èpoques. Al cap de munt, una torra de guaita permet de veure tot el Rosselló, les Alberes i la ciutat de Perpinyà.
Després de la visita al Castellet vem tornar a Cotlliure doncs, alguns dels companys no volien predre's la visita a la tomba del poeta espanyol Antonio Machado, mort poc després d'haver emprès l'exili. Com no podia ser d'una altra manera, el company Machado va improvisar, al peu de la tomba, unes cançons d'en Joan Manuel Serrat amb lletra del poeta. Més d'un va deixar anar unes llàgrimes de sentiment.
Aquesta va ser la darrera sortida cultural d'enguany però ja estem pensant en el programa per a l'any vinent. Els suggeriments són benvinguts !
