Data de publicació: 5 de Novembre de 2007
El diumenge 21 d’octubre, el Taller va dur a terme la darrera sortida cultural d'enguany que vam fer a la Maternitat d’Elna i al Castell de Salses, al Rosselló. Una trentena de socis, amics i familiars ens varem trobar per passar un dia en bona harmonia i companyonia com es ja costum. El temps va ser esplèndid amb bon sol i sense la tramuntana que havien anunciat els meteoròlegs.
L’anomenada Maternitat d’Elna, és avui un museu històric instal•lat en un petit palau de primers del S. XX, el Castell d’en Bardou, restaurat per l’ajuntament d’Elna i els amics de la Maternitat. Es tracta d’un vestigi del que va ser una gran obra de caritat, menada per una jova mestra suïssa, Elisabeth Eidenbenz, i l’agrupació humanitària suïssa “Ajuda Suïssa per als nens d’Espanya” junt amb la Creu Roja Suïssa en els temps més negres de la història de Catalunya i d’Europa (1939-1943). Ocupada Barcelona per les tropes franquistes el 26 de gener del 1939, molts barcelonins i altra gent que es trobava a la ciutat van fugir cap a França cercant la pau que des de feia anys no trobaven al nostre país. Al darrera hi anaven els soldats de la legió i els moros, però no prou de pressa com per que no poguessin arribar a les fronteres de Port Bou, el Pertús, el Coll d’Ares i altres passos fronterers milers i milers de persones grans i petites, joves i velles. Tothom que va poder va agafar el camí cap a la llibertat i no precisament per que tinguessin cap delicte que amagar.
El govern francès, tot i ser amic dels republicans, no ho va posar pas fàcil. Després de retenir alguns dies l’allau de gent a la frontera, els va permetre el pas a uns camps d’internament (mal dits de concentració) que no tenien les mínimes condicions per a acollir tota aquella gentada. Les platges d’Argelès, Sant Ciprià i el Barcarès van ser habilitades com a camps d’asil. Una de les persones de l’agrupació suissa, l’Elisabeth Eidenbenz, va cercar un lloc on poder donar aixopluc a tantes dones joves prenyades que també van arribar i que havien de donar a llum en la platja, en ple hivern i sense cap atenció sanitària.
Tot i que, de mica en mica, els refugiats espanyols van anar deixant els camps per a recomençar la seva vida en una França amenaçada primer i després ocupada pels alemanys, moltes persones varen romandre en els camps i per tant no hi van faltar dones i nadons a la Maternitat, fins al 1943 quan els alemanys van ocupar l’anomenada França Lliure, governada des de Vichy pel Maréchal Pétain, una titella dels nazis, que va recloure jueus, gitanos, comunistes, etc. en el proper camp de concentració de Ribesaltes on la Maternitat també hi va trobar pacients.
La segona part del dia la varem passar visitant el Castell de Salses, construït a començaments del S. XVI pel rei Ferran d'Aragó, anomenat el Catòlic, com a conseqüència de l’agressió del rei de França que havia fet destruir el poble de Salses i exterminat tots els seus habitants per a obtenir el control del pas entre la Provença i Catalunya. El Castell fou una gran obra de l’enginyeria militar i, molt de temps, va ser la fortalesa més important d’Europa, única pel sistema defensiu interior que complementava l’exterior i la feia inexpugnable. Els passadissos i les troneres interiors permetien de matar els atacants que només podien progressar ajupits i d’un en un perquè eren massa corbats, estrets i baixos de sostre, argúcies defensives que donaven avantatge als defensors. Tot i això, en un dels atacs, van morir més de tres mil combatents, la major part francesos. Com ens va explicar el guia, que més semblava l’esperit (el fantasma) del Castell que no pas un historiador, el paper defensiu de la fortalesa es va perdre per un tracte entre dos lladres: el rei de França i el rei d’Espanya que va entregar a l’altre un patrimoni que no era d’ell, sinó del poble de Catalunya que l’havia pagat i havia donat la seva sang per defensar-lo i defensar la seva terra.
I ara fins a l'any vinent. Encara no s'ha preparat el programa de sortides culturals per a la temporada 2008 però ja estem fent plans sempre igual d'interessants i alliçonadors. Bon hivern!
