Data de publicació: 15 d'Abril de 2009
El passat diumenge 29 de març el Taller va organitzar una sortida cultural al Bages per visitar el Castell de Cardona (avui Parador Nacional) i la mina de sal de Súria. El temps pintava malament i la pluja va acompanyar-nos tot el camí. Per sort, en arribar a la mina de sal va escampar tot i que el fred va ser intens, massa per un dia de finals de març.
La visita a la mina, una part només de la immensitat de galeries i pous que hi ha, ens va permetre conèixer de primera ma la diferència entre les diferents sals que ens ofereix la natura (clorur sòdic, clorur potàssic i clorur magnèsic, aquest darrer d’una tonalitat rosada resplendent). Tot i que no varem baixar gaire a l’interior de la mina, el recorregut va ser molt interessant per copsar les duríssimes condicions de treball que havien de patir els miners que van foradar la muntanya de sal. El que queda avui ja es només una explotació a cel obert que no deixa de donar mals de cap als ambientalistes del país per la pol•lució de les aigües que genera l’activitat de l’empresa IBERPOTASH, amb més de 1000 treballadors, filial de l’empresa ICL Fertilizers, de capital israelià.
Pel que fa al Castell de Cardona (dels comtes de Cardona, s’hauria de dir) és d’una magnificència extraordinària. Probablement la fortalesa medieval més important de Catalunya. Està situat dalt d’un turó que domina la vall salina i la del Cardener. Va ser construït l’any 886 per Guifré el Pilós. D’estil romànic i gòtic, inclou l’anomenada Sala Daurada i la Sala dels Entresòls, on l’any 1534 es va resoldre el plet entre el capellà de Sant Miquel i l’abat de Sant Vicenç. Durant el segle XV, els Ducs de Cardona van ser la nissaga més important de la corona catalano aragonesa tot just darrera de la Casa Reial. Per això se’ls anomenava reis sense corona, car disposaven d’extensos dominis territorials al Principat, Aragó i València, i vincles dinàstics amb els casals reials de Castella, Portugal, Sicília i Nàpols. L’any 1714, després d’una intensa batalla que va malmetre en bona part les muralles del castell, va ser un dels darrers reductes a lliurar-se a les tropes invasores del borbó Felip Vè. La seva joia és la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d’alçada i més de 10 metres de diàmetre i l’església romànica de Sant Vicenç.
Actualment el castell alberga el “Parador Nacional de Turismo Duques de Cardona” que pertany a “Paradores de Turismo de España, S.A.”, una empresa estatal fundada en 1928.
