TORCAFELLÓ: BREU HISTÒRIA D'UN CASTELL MEDIEVAL
Aquest conjunt monumental que trobeu al turó de Sant Jordi està compost per la capella de Sant Jordi, del segle XV -fortificada al segle XIX quan fou convertida en torre de telegrafia òptica- i les restes del castell medieval de Torcafelló. El conjunt va ser objecte d'una restauració i d’una rehabilitació dutes a terme per Taller d'Història de Maçanet de la Selva entre els anys 1988 i 1997, i d'unes excavacions arqueològiques entre els anys 1999 i 2006 què van permetre descobrir la major part de les restes soterrades del castell
1. Les restes d'època ibèrica i romana.
El cim del turó de Sant Jordi ja havia estat ocupat molt abans de la construcció del castell medieval de Torcafelló. Tant els treballs d'excavació arqueològica com els de restauració van permetre la descoberta de materials arqueològics pertanyents al moment ibèric final, entre els segles II i I aC, i d'una ocupació bastant ferma que vam poder situar pels volts de l'any 0, ja en època romana, destruïda per la posterior construcció del castell. Finalment, algun fragment de ceràmica i un petit conjunt de quatre monedes de bronze van delatar freqüentacions en aquest indret també en època romana baiximperial (segles IV-V dC).
2. El castell de Torcafelló
El castell de Torcafelló va ser construït al segle XI arran del procés de feudalització (1) del país. Centrava una jurisdicció feudal que s'estenia per les parròquies de Maçanet, Martorell i Sils, i formava part del vescomtat (2) de Cabrera. En nom dels vescomtes, exercien la jurisdicció del terme els senyors de Maçanet que es van entroncar amb els Cartellà pels volts de l'any 1200 i passaren a viure a la seva nova residència de la plana (la torre de Cartellà), deixant la cura i el funcionament del castell a una família de castlans (3), els Torcafelló.
El document més antic que coneixem del castell és del 1106, i consisteix en un homenatge que fa el vescomte Ponç I de Cabrera a Ramon Berenguer III per tots els seus castells, llevat dels de Barres, Brivola (Brunyola) i Torcafelon. En documents posteriors (1185 i 1194), el vescomte Ponç III assegurava la seva submissió al rei Alfons I i, com a garantia de compliment, li oferia cinc castells propis, entre els quals el de Torcafelon.
El castell presenta tres fases constructives superposades, de les quals tan sols coneixem bé la tercera. De la fase fundacional, del segle XI, n'hem de destacar la torre de l'homenatge (4), de planta circular i situada al centre de la fortificació, a banda d'un mur amb un paviment de calç al nord-oest i diverses parets malmeses al costat sud. La segona fase, del segle XII, es caracteritza per la construcció, al voltant de la torre, d'un pati interior de planta quadrangular, de 9'30 per 10 metres de superfície, relacionat amb un desguàs fet de lloses de pedra que fou localitzat al seu costat sud-oest. Al nord-oest d'aquest pati, a més, es va construir una nova estança sobre l'antic paviment de calç.
Al cap de poques dècades, presumiblement encara dins del segle XII, es va produir una nova reforma (fase III), de gran volada, que va donar al castell l'aspecte amb què ens ha arribat. En primer lloc, es va construir un recinte emmurallat de planta quadrangular, de 22 per 21 metres de costat que envoltava i protegia l'espai central del castell format pel pati interior i la torre. Entre el pati i la muralla hi va quedar així un espai que fou compartimentat en diverses estances, de les quals en coneixem sis.
La muralla és feta a base de carreus (5) de pedra disposats formant filades força regulars i té un gruix aproximat d'1 metre. No s'hi han conservat enlloc restes d'espitlleres (6), torres o merlets (7), ni de cap tipus d'obertura, tot i que la reretranga (8) que hi ha a la banda de llevant ens indica presumiblement on era la porta.
Pel que fa a les estances existents entre la muralla i el pati, en tres s'hi va trobar una llar molt senzilla, feta amb una solera (9) d'argila envoltada d'un cèrcol de pedres i, llevat d'una de les de la banda de ponent, que presentava un paviment de morter hidràulic, la resta tenien sòls de terra trepitjada.
Fora d'aquest recinte principal va quedar un ampli espai rectangular al costat oest del castell, situat originalment a una cota més baixa. Al seu torn, aquest espai estava delimitat al sud-oest per la cisterna, un dipòsit de planta quadrangular de 5,05 per 3,80 metres de perímetre i uns 3 metres d’alçada, amb l’interior revestit d’opus signinum o morter hidràulic, del qual se'n conserven els murs est i sud. És probable que tant l'espai rectangular com la cisterna siguin anteriors a la reforma de la fase III, però les excavacions no van permetre assegurar-ho del tot.
3. La capella de Sant Jordi i la telegrafia òptica.
Els materials arqueològics recuperats a les excavacions han posat de manifest de manera clara que el castell fou abandonat cap a mitjans del segle XIII. A partir d'aquest moment, durant dos segles, la fortificació s'anà enrunant, i l'any 1450 es va construir sobre les seves restes la capella de Sant Jordi, un senzill edifici d'estil gòtic (10) i de planta rectangular.
Finalment, la conversió de l'indret en estació militar de telegrafia òptica a mitjan segle XIX va reaprofitar -realçant-lo i readaptant-lo- l'edifici de la capella, així com una bona part dels murs exteriors del recinte central de l'antic castell (muralles nord, est i sud, mur oest de l'espai rectangular i cisterna), al voltant dels quals s'excavà un fossat defensiu que encara avui es conserva.
En deixar de funcionar al cap de pocs anys el sistema de telegrafia òptica, l'indret va quedar abandonat i tan sols la capella -en degradació constant- es va fer servir, fins fa escasses dècades, com a habitatge precari.
Joan Llinàs i Pol
Arqueòleg
Janus, SL
(1) Feudalització
Sistema que configurà l'estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l'Occident europeu durant l’edat mitjana i que es basava en la relació de forta dependència personal entre el senyor i els seus treballadors .
(2) Vescomtat
Territori d’un vescomte, títol nobiliari que en l'escala jeràrquica és per damunt del de baró i per sota del de comte.
(3) Castlans
A l'edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d'un castell i d'una porció de béns annexos o castellania en nom del senyor que els hi havia confiats, a voltes de manera vitalícia, però generalment temporal o accidental.
(4) La torre de l'homenatge
Era la torre més alta d'un castell, on es jurava la defensa i protecció de la fortalesa del senyor.
(5) Carreus
Pedres tallades en forma rectangular i amb caires vius emprades en la construcció de murs, de pilars, etc.
(6) espitlleres
Obertures rectangulars llargues i estretes fetes en un mur o en una porta perquè hi passés la llum i per a mirar i disparar des de dins cap a fora.
(7) Merlets.
Cadascun dels petits pilars d'obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les fortaleses, deixant entre l'un i l'altre un espai per a poder tirar contra l'enemic.
(8) Reretranga
Paraula del català antic, contracció de rere i tranca.
(9) Solera
Sòl, part inferior on és disposat el material que hom vol fondre o escalfar.
(10) Gòtic
Dit de l'art, de l'estil arquitectònic, etc., desenvolupats entre el període romànic i el Renaixement (segles XIII-XV), que es caracteritzen per l'ogiva, pel contrafort, pel progressiu coneixement de la perspectiva, etc.
